Esquizofrenia al PP? (II)

***artículo publicado en el DIARI DE VILANOVA el 3-4-2009***

Santi Rodríguez i el PP de Vilanova porten dues setmanes organitzant actes a la nostra ciutat. El divendres passat va venir Rafa López, diputat al Parlament, i Toni Bosch, president del PP de Barcelona per parlar d’educació. Bosch va contestar a través del meu Facebook un article que vaig publicar al DIARI i en el què criticava les bandades del PP en matèries com la llengua o el sistema de finançament. “La base ideològica del PP és molt ampla i aglutina persones de pensament liberal, democristians, conservadors i fins i tot algun socialdemòcrata. Dintre del PP també entra el franquisme sociològic que adopta la democràcia com forma de Govern”, va dir. Penso que era una bona oportunitat aprofitar que estava a Vilanova per a prendre un cafè i parlar sobre aquesta i d’ altres qüestions. “Ara bé, el franquisme sociològic no ens condiciona. Els qui vénen d’aquest món els tenim jubilats”, sentenciava l’altre dia.
Li vaig preguntar a Bosch, que és un home afable i Notari de professió, que si jo fos una persona que crec que el castellà està perseguit a Catalunya no sabria si votar o no al PP. Montse Nebrera un dia diu que no està perseguit, a l’endemà Dani Sirera surt dient que si i la setmana posterior Alicia Sánchez Camacho el dilluns diu que no i el divendres es manifesta amb la gent de Ciutadans. Si que hi ha esquizofrènia! “Li passa també al tripartit…En certes qüestions, com el tema de la llengua o l’avortament, hi ha sensibilitats diferentes i això és bo. És pluralitat! Som el centre-dreta i hi ha un amalgama de postures variades”. No obstant, sempre he entès que ser liberal és el contrari de ser conservador… Per exemple, respecte a l’eutanàsia, un liberal entén que es té la llibertat de fer amb el cos el que un vulgui, mentre un conservador, probablement, li doni un sentit superior o diví a la vida i ho consideri inconvenient. Bosch, que té vuit fills, proposa que el que “cal fer és un referèndum on voti tothom. Tots tenim una opinió formada sobre l’avortament”. A més proposa com mètode més efectiu la “abstinencia”. Probablement, hagués estat interessant iniciar una discussió, però, acceptant que no hi ha millor forma d’evitar la transmissió de malalties sexuals o el risc d’embarassos no desitjats que l’abstinència, em pregunto si l’activitat sexual no és una conducta animal inherent al ser humà
Respecte a la qüestió lingüística, d’altra banda, Bosch diu que “un dels mites que existeixen és que la llengua és un factor fonamental per a la cohesió social. No conec a ningú que per no parlar castellà o català se li tingui exclòs socialment… La nostra idea és la llibertat… Cada centre ha de tenir el seu projecte lingüístic, depenent de la seva composició sociològica. Dir que el castellà està perseguit a Catalunya no és un fet”. Amb raó…
L’entrevista la fem en castellà, a iniciativa meva, però Bosch té un marcat accent català. El diputat Rafa López ve a la taula… Estic envoltat! Santi Rodríguez, que va recolçar a Sirera a l’últim Congrés del partit; Rafa López, que va fer el propi amb Nebrera; i Toni Bosch, de l’entorn dels germans Fernández… Persones amb perfils diferents, però sota unes mateixes sigles… El cafè s’acaba i, aprofitant que estan els tres, els pregunto si és factible tenir un grup parlamentari cohesionat quan més de la meitat dels diputats saben que no repetiran a les pròximes llistes. López em pregunta si ells estan en aquesta llista negra i el Santi diu que“el futur polític sempre és incert”. I així és! Però no em negaran que el votant potencial del PP pugui estar desconcertat davant tanta declaració contradictòria i davant la sensació de poca cohesió dintre del grup parlamentari… ¡A Nebrera li han obert un altre expedient aquesta setmana i Carina Mejíaas ha estat destituida com a portaveu recentment!
En tot cas, acabo saludant a Juani Navarrete! És regidora del PP a Cubelles i reivindica que ells també existeixen. Com a Terol!